La restauració del Sant Ramon es va dividir en
dues fases:
> La primera va ser realitzada el
2002 al port de
Mataró, i suposà la neteja del buc, el canvi de dues traques podrides i el pintat de tota l’embarcació.
> La segona i la més llarga, va començar a les Drassanes i Escar de
Roses el 6 d’agost de
2003, i finalitzà a finals del 2004.
Pla de restauració (PDF imprimible) - 121k
Gràcies a l’ajut del Museu Marítim de Barcelona, es va redactar un pla de restauració on figuraven tots els treballs a realitzar, entre els que destacaven la
consolidació de la proa i la popa, nova coberta, arboladura, motor i instal·lacions.
Una vegada col·locats tots els baus, els mestres d’aixa van clavar la gruixuda coberta deixant les obertures corresponents on s’instal·larien els tambutxos i el gran balou.
L’ espaiós interior de l’embarcació quedaria compartimentat en quatre zones que configuraran els següents espais: a popa del tot, un petit
panyol per guardar material. A continuació la
sala de màquines, totalment protegida. A popa del pal major, la cambra o
menjador amb cuina, aigüera, armaris i dues lliteres. A proa del pal, una ampla càmera amb
vuitlliteres, i a proa del tot un
servei i la caixa de cadenes per a l’àncora.
Per a la restauració del buc es van fer servir fonamentalment
fustes de roure, pi pinyoner i pi de Flandes. Els mampars de compartimentació i els paiols son de tauler marí.
Procedents d’uns boscos del Pirineus francesos, varen arribar els troncs destinats a fer de
pals. El pal mestre prové d’un avet de més de vint metres d’alçada. A l’igual que la resta de pals, ha estat químicament tractat a per evitar el seu podriment. Tots els quadernals i bocells son d’alzina.
El 8 de gener de
2005, el Sant Ramon va partir de Roses rumb a Mataró. El quillat totalment restaurat començà una nova etapa.
