Vilassar de Mar és un poble amb un important llegat marítim. Els seus inicis mariners i el seu apogeu a finals del segle XIX no només han deixat a la bellesa del modernisme, sinó també altres signes inequívocs d'un passat on la mar omplia amb orgull les llars dels vilassanesos.

És ben segur que les nostres aigües ja eren solcades per antics navegants des de les èpoques més remotes. Sabem que al menys fa 2500 anys que existeix la navegació de cabotatge. Els grecs varen fundar colònies com Empúries i Roses, i més tard els romans s’establiren al llarg del Mare Nostrum potenciant un comerç important. Encara perduren restes d’aquest passat, així costums avui vigents. Una d’elles és, sens dubte, la vela llatina.

Sempre hem escoltat dels nostres avis i pares, i llegit dels llibres locals, que els primers pobladors de la nostre vila provenien de Vilassar de Dalt i de Cabrils, pobles que vivien essencialment de la pagesia i de la ramaderia.

Així és: a finals del segle XV, els pagesos – pescadors de Vilassar de Dalt i de Cabrils, van començar a construir les primeres barraques al sector costaner, primer precedent del Veïnat de Vilassar de Mar. Les famílies del Veïnat de Mar vivien exclusivament de la pesca.

Entre els segles XV i XVI, temps de corsaris, a Vilassar de Mar es van construir tres torres de guaita: les de Can Lledó i Can Mi, enderrocades el XIX, i la Torre d’en Nadal, que és la única que avui es conserva.

A finals del segle XVIII que el Veïnat de Vilassar de Mar es va constituir com a municipi.

Tot i no haver tingut mai port, Vilassar de Mar ha viscut durant molts anys de la mar: primer, com dèiem, de la pesca. I després del negoci navilier.

El negoci navilier s’alimentava del tràfic d’importació i exportació que sorgí principalment entre el port de Barcelona i les colònies espanyoles d’Ultramar: Amèrica Llatina i Filipines.