PER HISSAR LA VELA
LA DRISSA.- L' aparell de la drissa es compon de dos parts: el flonc ila tira.
> El flonc (ostaga de la drissa).- Cap que s'aferra a menys de la meitat de l'antena per mig de d'un tellol o casanell passat per dins de la gassa d'un estrob, o dos nugasses fetes directament a la mateixa antena. Passa per la roldana del calcés del tope de l´arbre i s´arraiga a un bossello quadernalnomenat gindalessa, d'on eix la tira. El punt on es nuga el flonc a l'antena és molt important, doncs determina la situació del centre vèlic amb relació al centre de deriva o de resistència lateral. Siavancem l' emplaçament del flonc,el centre vèlices situarà més a popa, per tantl'embarcació tindrà tendència a orsar ( dirigir la proa al vent) , o a arribar (separar la proa de la direcció del vent ) en el cas d'endarrerirel seu emplaçament.Hem de tindre en compte que la distància des de la punta del car fins al punt d'amarre on s´embrage el flonc ha de ser més curt que la distància entre el calces del arbre i la cobertade l'embarcació per poder tombar l´antenafentel car (fer el car vol dircanviar l´antena de una part de l´arbre a l’altra) si fora necessari , o ens interessarà navegar sempre a bona ma. Cada rissada de la vela té un centre vèlic diferent. Per tant cada vegada que en prengam unacanviarem el emplacament del flonc al punt mes adequat.
> La tira de la drissa.- Cap de menys mena queel flonc, va passat per dintre de dos guindalesses que seran de més o menys passossegons la grandària de l'embarcació la qual determinarà la llargària i el pesde l'antena i la vela. La guindalessa inferior, sesubjecta per mig d'una cadenaa la base del pal per baix de la premola. La tira de la drissa, s'aferra a una manegueta en el banc d'arborar o a la mateixa gindalessa.
PER SUJECTARL'ANTENA:
LA TROSSA.- És la maniobra que assegura l'antena contra l'arbre evitant que es separe o colpege sobre ell reforçant- lo per la banda de barlovent quan es navega a bona mà. La trossa es tensa quan s´hissa l'antena i es rectifica quan varia la seua altura. Es compon de les següents parts: el dogal i la drissa.
> El dogal.- És la part de l'aparell que subjecta l'antena sobre l´arbre. Normalment és un cap doble que per una part acaba en una gassa menuda que se passa per dins de la gassa de la drissa i se subjecta amb un casanell i per l'altra, un guarda caps de fusta nomenat galotxa amb un forat central suficient per passar la gassa.
> La drissa.- La drissa de la trossa es compon de les següents parts: Un cap curt que es subjectarà a la gassa del dogal per els mitjos que s'estimen oportuns ( tellol , casanell etc.) i a un bosell pel que passarem la tira i la subjectarem a la serreta de barlovent per mig d'una gassa. Segons la grandària de l’embarcació utilitzarem uno dos bosells .
L’OSTA.- (a l´albufera de València la nomenenCORDETAD´ANTENA).- Maniobra que s'utilitza per reforçar l'antena quan els vents son portants, i la seua força produïx ones que fan cabotejar l'antena podent trencar-se i posar en perill l’embarcació, i per fer bascular l’antena . Si tirem de l'osta quant naveguem d'empopada baixarà la posicó de la pena i pujarà la del car creurem l'antena sobre l'arbre i navegarem en la vela a la Valenciana. L´osta es un cap de poca menai a un dels xicotes se li fa una gassa quees nugaquasi al pic de la pena fen-lo ferm en una de les serretes de popa.
PER ORIENTAR LA VELAI CONTROLAR EL EMBOSSAMENT
EL DAVANT (a l´albuferala nomenen LA TROSSA).- Maniobra que s'encarrega de mantenir la inclinació de l'antena. Aparell format per un bossell i un cap. El davant s'aferra a la punta del car i passa per un bosell que està situat damunt la proa de l'embarcació i es subjectaal cap de la roda. El davantés la maniobra que controla la velaquan es navega sobrel'arbre. Sempre ha d'estar a punt de llargar-lo podentadriçar l’embarcacióen el cas d'una forta ratxa de vent evitant que se òmpliga.El davant, determina l'angle d’incidènciade la vela amb el vent i modifica la situació del centre vèlic . Si amollem el davant el centre vèlic baixarà i abançarà.
ORSAPOP (a l´albufera la nomenen SOBRE TROSSA).- Esta maniobra s'utilitza per dur el carmés a popamodificant la inclinació de l'antena buscant el millor angle d'incidència del vent sobre la vela, per aprofitar al màxim els vents portants.
ESCOTA.- Maniobra que controla l'embossament de la vela. L'escota és un cap que s'aferra per mig d'una gassa de mà una volta d'escota o un grillet a la gassa del puny d'escota de la vela , passa per un rebaixdarrere de la roda de popa o un bossell , fen-la ferma en la serreta de popa que queda a la part de sotavent. Quan es navega a la bona es convenient dur-la sempre apunt de llargar-la en el cas de que per una forta ratxa de vent , l’embarcació escore i la pose en perill de bolcar.
PER DESVENTAR LA VELA:
EL SENAL.- Maniobra que serveix per desventar la vela sense necessitat d'arriar l'antena. El senal és un cap de poca mena que es passa per un bossell xicotet situat en la part alta del pal un dels xicotes es subjecta a una gassa situada en la partbaixa de la vela i l'altre prop de la base del pal.
