VELA LLATINA.- La vela és l’element que al incidir el vent sobre ella fa que es desplaci l’embarcació sobre l’aigua . La vela està construïda per panys de telaverticals cosits entre ells. És de forma triangular; el costat mes llarg es denomina el gràtil, i serà la part alta de la vela. El gràtil es nuga a l’antena(envergar) per mig d’unscaps fins denominats batafions.
MANIOBRES.- Direm maniobres als aparells necessaris per realitzar amb rapidesa i seguretat , qualsevol treball en les veleso l’arboradura.
APARELLS.- Conjunt decaps amb motons, bigoteso quadernalsunits convenientment entre ellsi que si estan ben calculats els farem servir en poc de esforç.
ESCORAR.- Separar-se de la posició vertical per l’efecte d’una ratxa de vent, d’un colp d’aigua o per un canvi de pes a bord de l’embarcació.
ADRIÇAR.- Quan acaba la força que mantenial’embarcació escoradai torna a la seva posicióvertical.
VENT.- Element natural que fa que una embarcació es desplaça per l’aigua.
BARLOVENT.- És la partde l’embarcació per on entra el vent.
SOTAVENT.- És la part de l’embarcació per on eix el vent.
AMURAT A BABORD.- Se considerarà que se navega amurat a babord quan el vent ens entre per la banda de babord.
AMURAT A ESTRIBORD.- Se considerarà que se navega amurat a estribord quan el vent ens per la banda d’estribord.
CANVIAR D' AMURA .- És canviar la direcció entre 90º i 180º respecte al vent i es pot fer: (1) orçant, que seria passant d’una amura de cenyida fent orçar l’embarcació fins que el vent passa a l’altra amura (2) trasluxant: faríem caure l’embarcació passant el vent d’una amura a l’altra per la popa. La maniobra de tarslutxar se torna perillosa amb mol de vent.
ORSA CURTA.- Per navegar a l'orsa curta durem el carpegat a la roda. S’aconsella aquesta manera de navegar per iniciar-se .
ORSALLARGA.- Navegarem a l’orsa llargaper treure el màxim rendiment a la vela. Per a navegar a l'orsa llarga maniobrarem el davant i el orsapopper situar el car en el millor angle d’incidència del vent.
ANELL O ROSARI.- És un segur que s'utilitza per evitar que quan s’amolla la trossal'antena es separade l´arbre. Es confecciona en un cap de poca menaque es passa per dinsd' unes boles de fusta foradadesi es subjecta al flonc pegant-li la volta a l´arbre sense apretar-lo molt per facilitar la hissada de l'antena.
ESTROB.- Sol ser un cap folrat de cuir per evitar que es deteriori pel roçament sobre l'arbre. L'estrob abraça l'antena formant una gassa per subjectar el flonc.
VENTS PORTANTS.- Son el vents que venen des de popa finsun llarg quasi de traves.
POPA.- Navegarem en vent de popa ,quan el vent ens vinga entre els 169º i els 191º , i quant el vent entreper els180ºdirem que naveguemen popa tancada. Quan el vent entre per popas'amollarà el davant i es tira del orsapop aferrant-lo a la serreta de popa , l'antena bascularà formantuna creu en l'arbre, l’osta, la aferrarem a la serreta de popa , per evitar que l’antena cabotege. El puny d'escota serà la part mes baixa de la vela. A esta forma de navegar s'anomenaen creu o a la valenciana. El navegar de popa, no produeix escora ni abatiment però resulta incòmode sobretot en mal temps, per tant tindrem molt de compte en situar la tripulació adequadament per reduir al màxim el caboteig , facilitar el govern de l'embarcació, i reduir l'esforç de l'arbre.
PER L’ALETA.- Direm que naveguem per l’aleta , quan el vent ens vinga entre les 12 i les 15 quartes per estribord( de 133º a 169º )i entre les 17 i les 20 quartes per babord (de 191º a 223º). Quan naveguem d’aleta, amollaren el davanti tirarem del orsapop fins que el car forme un angle de aproximadament 70ºamb la crujia de l’embarcació se llargarà l’escota lo suficient pera que el vent incideixca lo mes per pendicular possible sobre lavela.
AL LLARG.- Direm que naveguem en vent llarg quan el vent ens entra des deles 12 i es8 quartes ( traves ) per estribord,( 133ºals 90 º ) i des de les 20 a les 24 quartes ( traves ) per babord (entre els 223º i els 270 º).L'antena formarà un angle respecte a la crugia entre 45º i 60º
VENTS CONTRARIS.- Son els vents que entren des de la proa al travestant per babord ( 360 º 270 º )com per estribord(0º 90º ). Des de la direcció de on ens vinga el vent , tindrem un angle crític ( llit del vent) de aproximadament 40º per babord o estribord al que no podrem dirigir la proa si ho intentarem , les veles flamegarien, ila embarcació se quedaria parada.
Si el punt de destí es qualsevol del esmentat llit del vent , tindrem que navegar de cenyidacanviant de amura constantment (volta i volta) en un rumb que simularia a unes dents de serra , lo que significaria el triplicar la distanciaque hauríem de recórrer.
DE CENYIDA.- Direm que naveguemde cenyida ,quan tractem de guanyar-li el màxim camí d' on ve el vent. Dependrà de la bona construcció de l' embarcació i de la bona ubicació de la vela el que el angle de cenyida sigui el menor possible (entre 35º y 45º ). Durem el car aferrat al fil de laroda l'antena hissada al màxim i la vela anirà caçada quasi al centre de l'embarcació. Quant naveguem la bonai en bon temps,durem el davant caçat a tope per alinear el car a la crujiade l'embarcació. En vents forts llargarem un poc el davant per llevar-li força a l’aparell. L'escota la durem caçada a tope i no l'afluixarem fins que deixem de cenyir a no ser que l'embarcació es posi en perill. Quant naveguem sobre l'arbre, el davant el tindrem mes fluix que a la bona per evitar-li esforços a l'arbre. L'escota caçada igual que a la bona i no s'amollarà , el davant sempre l'hem de dur a punt de llargar-lo per desventar la vela en cas de perill.
DE TRAVÉS.- El vent ens entra perpendicular a la crujia de l'embarcació 90º per estribord, o, 270º per babord. El car, formarà un angle entre 25º i 40º de la crujia o eix de l'embarcació. Com ja hem repetit en anteriors ocasions, la posició adecuada del car, l’aconseguirem maniobrant el davant i l'orsapop fen-los ferms en les serretes situades en les amures que mes ens convinguin.
