D'aquesta època brillant en resten pocs senyals.  A les rotulacions dels carrers, alguns noms (Montevideo, Buenos Aires...) fan referència als viatges. Es diu que les bigues de l'antic Foment (actual caixa d'estalvis) son unes quilles de vaixell. També en queden algunes frases fetes i, sobretot, nombroses nissagues de prestigiosos naviliers, capitans i pilots.  

Mereixen una menció especial, però, l’Escola Nàutica, les dressanes i l’almedrava de Vilassar de Mar.

L’ Escola Nàutica es va crear a Vilassar de Mar l’any 1876 amb el nom de "Escola Nàutica Mercantil”, popularment conegut " Cal Monjo". (Actualment aquest edifici acull la caserna de la Guardia Civil i el Centre de Serveis Socials).

El seu fundador va ésser Joan Monjo i Pons (1816-1884), col.laborador de Narcís Monturiol en els treballs de navegació submarina. Fou un gran pedagog; els seus avançats mètodes d’ensenyament dotaren l’escola de gran popularitat. Féu un estudi de pilots i va ser autor d'un important "Curs d'Arquitectura Naval" (1856).

L’almadrava és un art fix de pesca, la missió principal del qual és la captura de les tonyines. Quant a les Drassanes de Vilassar de Mar, estaven a la platja. Eren senzilles. Tenien dos espais: un a l’aire lliure, on es construïen els vaixells; l’altre tancat, més petit, per guardar les eines de treball. S’hi construïen grans velers, i també petites barques de pesca.