El XIX està considerat com el segle d’Or de la Marina Catalana. Més coneguda com a “la marina catalana del vuit-cents”, coincideix amb l’època de màxima esplendor de la vida marinera del nostre poble. Durant el XIX, la construcció naval i l’activitat marinera germinen en un llarg període de prosperitat econòmica a Vilassar de Mar, de la qual són testimoni edificacions tan singulars com l’ Escola Nàutica o l’edifici porxat del Casino.

Vilassar te un paper important en la historia de la Marina Velera Catalana del segle XIX, i fou una de les poblacions de la costa, que va resistir més temps la crisi que dita indústria patir a finals de segle. 

Les construccions veleres més antigues estan registrades l'any 1835, tot i que es sabut que la dinastia dels Almera (grans mestres d'aixa) ja construïen a finals del segle XVIII.

> Madoz diu en el seu diccionari que del 1824 al 1845 s'hi havien construït: una fragata, quatre bergantins, quatre pollancres, dos bergantins-pollancres, un quetx, quatre místics, trenta-set llaguts de més de quatre tones i dos-cents llaguts de pesca. 

> Anys més tard, Lluís Guardiola, en el seu extensíssim estudi sobre Vilassar (monografia) fa referència a setze bergantins, vuit pollancres, entre el 1835 i el 1858.

> I Víctor Balaguer parla, el 1858, d' unes cinquanta naus de Vilassar que feien camí cap Amèrica, així és que pilots, capitans i navilers de prestigi, popularitzaren el nom del poble per tota l'Amèrica del Sud i Central, Cuba, Mèxic, Geòrgia, Florida i Nova Orleans.

En el darrer quart del segle XIX, els propietaris de naus amb nexe familiar es constituïren en societat i les tripulacions viatjaven a sou, així que la imatge decapità-contable (repartien els beneficis, en proporció de les participacions de cada tripulant) desapareixeran. Pocs anys després, amb l'aparició del vaixell a vapor, també desapareixeran les mestrances.