Vilassar de Mar és un poble amb un important llegat marítim. Els seus inicis mariners i el seu apogeu a finals del segle XIX no només han deixat a la bellesa del modernisme, sinó també altres signes inequívocs d'un passat on la mar omplia amb orgull les llars dels vilassanesos.
És ben segur que les nostres aigües ja eren solcades per antics navegants des de les èpoques més remotes. Sabem que al menys fa 2500 anys que existeix la navegació de cabotatge. Els grecs varen fundar colònies com Empúries i Roses, i més tard els romans s’establiren al llarg del Mare Nostrum potenciant un comerç important. Encara perduren restes d’aquest passat, així costums avui vigents. Una d’elles és, sens dubte, la vela llatina.
Sempre hem escoltat dels nostres avis i pares, i llegit dels llibres locals, que els primers pobladors de la nostre vila provenien de Vilassar de Dalt i de Cabrils, pobles que vivien essencialment de la pagesia i de la ramaderia.
Així és: a finals del segle XV, els pagesos – pescadors de Vilassar de Dalt i de Cabrils, van començar a construir les primeres barraques al sector costaner, primer precedent del Veïnat de Vilassar de Mar. Les famílies del Veïnat de Mar vivien exclusivament de la pesca.
Entre els segles XV i XVI, temps de corsaris, a Vilassar de Mar es van construir tres torres de guaita: les de Can Lledó i Can Mi, enderrocades el XIX, i la Torre d’en Nadal, que és la única que avui es conserva. A finals del segle XVIII que el Veïnat de Vilassar de Mar es va constituir com a municipi. Tot i no haver tingut mai port, Vilassar de Mar ha viscut durant molts anys de la mar: primer, com dèiem, de la pesca. I després del negoci navilier. El negoci navilier s’alimentava del tràfic d’importació i exportació que sorgí principalment entre el port de Barcelona i les colònies espanyoles d’Ultramar: Amèrica Llatina i Filipines.
D'aquesta època brillant en resten pocs senyals. A les rotulacions dels carrers, alguns noms (Montevideo, Buenos Aires...) fan referència als viatges. Es diu que les bigues de l'antic Foment (actual caixa d'estalvis) son unes quilles de vaixell. També en queden algunes frases fetes i, sobretot, nombroses nissagues de prestigiosos naviliers, capitans i pilots.
Mereixen una menció especial, però, l’Escola Nàutica, les dressanes i l’almedrava de Vilassar de Mar.
L’ Escola Nàutica es va crear a Vilassar de Mar l’any 1876 amb el nom de "Escola Nàutica Mercantil”, popularment conegut " Cal Monjo". (Actualment aquest edifici acull la caserna de la Guardia Civil i el Centre de Serveis Socials).
El seu fundador va ésser Joan Monjo i Pons (1816-1884), col.laborador de Narcís Monturiol en els treballs de navegació submarina. Fou un gran pedagog; els seus avançats mètodes d’ensenyament dotaren l’escola de gran popularitat. Féu un estudi de pilots i va ser autor d'un important "Curs d'Arquitectura Naval" (1856).
L’almadrava és un art fix de pesca, la missió principal del qual és la captura de les tonyines. Quant a les Drassanes de Vilassar de Mar, estaven a la platja. Eren senzilles. Tenien dos espais: un a l’aire lliure, on es construïen els vaixells; l’altre tancat, més petit, per guardar les eines de treball. S’hi construïen grans velers, i també petites barques de pesca.
D'aquesta època brillant en resten pocs senyals. A les rotulacions dels carrers, alguns noms (Montevideo, Buenos Aires...) fan referència als viatges. Es diu que les bigues de l'antic Foment (actual caixa d'estalvis) son unes quilles de vaixell. També en queden algunes frases fetes i, sobretot, nombroses nissagues de prestigiosos naviliers, capitans i pilots.
Mereixen una menció especial, però, l’Escola Nàutica, les dressanes i l’almedrava de Vilassar de Mar.
L’ Escola Nàutica es va crear a Vilassar de Mar l’any 1876 amb el nom de "Escola Nàutica Mercantil”, popularment conegut " Cal Monjo". (Actualment aquest edifici acull la caserna de la Guardia Civil i el Centre de Serveis Socials).
El seu fundador va ésser Joan Monjo i Pons (1816-1884), col.laborador de Narcís Monturiol en els treballs de navegació submarina. Fou un gran pedagog; els seus avançats mètodes d’ensenyament dotaren l’escola de gran popularitat. Féu un estudi de pilots i va ser autor d'un important "Curs d'Arquitectura Naval" (1856).
L’almadrava és un art fix de pesca, la missió principal del qual és la captura de les tonyines. Quant a les Drassanes de Vilassar de Mar, estaven a la platja. Eren senzilles. Tenien dos espais: un a l’aire lliure, on es construïen els vaixells; l’altre tancat, més petit, per guardar les eines de treball. S’hi construïen grans velers, i també petites barques de pesca.